Hi ha edulcorants que tenen un poder endolcidor similar al del sucre, com la fructosa (present a la fruita i la mel, té les mateixes calories que el sucre), el xarop i altres derivats del blat de moro (s'usen en brioixeria i refrescos), el xylitol (E967) o el sorbitol (E420). Aquests dos últims no ens aporten calories, no provoquen càries i poden tenir un efecte laxant si se'n pren gaire.
També hi ha els anomenats superedulcorants, que endolceixen entre 180 i 300 vegades més que el sucre, de manera que en cal molta menys quantitat per aconseguir la mateixa dolçor. Per això es posen als menjars dolços "que no engreixen". Són per exemple la taumatina (E957), l'aspartam (E951), el ciclamat (E952) o la sacarina (E954). Els dos últims estan senyalats com a possibles cancerigens; el ciclamat està prohibit als Estats Units des del 1969, la sacarina ho està al Canadà des del 1977. Als aliments que contenen aspartam s'hi ha d'indicar conté una font de fenilalanina, un aminoàcid que provoca intolerància en algunes persones.