Extreure fusta dels boscos i plantacions és imprescindible, de manera que s'han anat explorant formes de compatibilitzar l'activitat forestal amb la minimització dels impactes. Als anys 80 i 90, part de la indústria forestal juntament amb entitats ecologistes i de drets humans van impulsar una gestió més respectuosa i sostenible dels recursos forestals, que va derivar en el sistema de certificació forestal FSC (Forest Stewardship Council).
Aquest sistema atorga un segell a les explotacions forestals
(tant de boscos secundaris com de plantacions) que compleixen un
conjunt de principis orientats a respectar els drets, la participació i
el benestar de les poblacions locals, buscar la màxima sostenibilitat
possible i respectar les legislacions i els acords internacionals (per
a evitar la tala il·legal, per exemple). A la pràctica, i en el cas de
les plantacions, això es tradueix en no instal·lar-les on hi hagi
boscos, disposar de corredors per a la fauna, deixar que es faci
sotabosc i que creixin altres espècies d’arbres, minimitzar l'ús de
fitosanitaris... Tot això implica gestionar la plantació d'una manera
més complexa que si es tracta d’un monocultiu intensiu.
El FSC va arribar a tenir bastant prestigi com a sistema
rigorós de certificació. Més endavant, l’any 1999, la indústria
forestal va crear el seu propi segell certificador, el PEFC (Programme for the Endorsement of
Forest Certification Schemes), que té un conjunt
de principis similar però més dèbil que el FSC pel que fa a la
participació de les poblacions locals, a la transparència i a la
supervisió per part d'entitats independents.
Actualment, ambdós sistemes de certificació són posats en qüestió per
entitats ecologistes a diferents parts del món. De totes maneres ,
nosaltres pensem que si hem de consumir paper verge és millor que
estigui certificat, perquè si no, no tenim ni tan sols una pista per a
conèixer l'origen de la fusta, i amb el segell FSC, perquè és de
tarannà més plural i transparent que el PEFC i hi segueixen
participant entitats ecologistes i de drets humans amb
voluntat de mantenir el seu rigor; per exemple, Greenpeace i
Ecologistes en Acció han aconseguit que es retirés el segell FSC a unes
plantacions de Ence a Galícia que finalment s'ha considerat que no el
mereixia.
Actualment, hi ha alguns països de la zona mediterrània que certifiquen
les seves explotacions forestals segons aquests estàndards. Per exemple
Espanya té el 0,72% de la seva superfície forestal certificada amb el
segell FSC i el 7'29% PEFC; Itàlia 0'36% FSC i 5'58% PEFC; França 0'10%
FSC i 32'08% PEFC; el Marroc 0',57% FSC.