A diverses zones del mediterrani, tal com passa al llevant i
al sud de Espanya, per exemple, podem trobar un poble sencer pintat de
color blanc, de manera que el sol es reflecteix a les parets de les
cases mantenint les llars fresques durant l'estiu.
A Chefchaouen, ciutat situada al nord del Marroc, el color blanc es
barreja amb una gran diversitat de blaus. Amb l'arribada de població
jueva a partir de l'any 1930, el tradicional color verd de les cases
-el color de l'Islam- es va substituir pel blau per evitar els
mosquits, que fugen per la sensació de fred que els provoca
aquest matís.
La mateixa tècnica d'utilitzar el color blanc per aconseguir
un ambient més refrescant s'empra en llocs de tota la conca
mediterrània com a Alberobello (Itàlia) o a Grandola (Portugal); en
d’altres com a Sidi Bou Said (Tunísia) o Mykonos i Santorini (Grècia)
el blanc es combina també amb el blau.
Tots aquests són exemples de com l'arquitectura mediterrània s'ha
servit tradicionalment d'aquests colors -el blau i el blanc-
per proporcionar, d'una banda, un ambient més refrescant i de
l’altra, jugar un paper important a favor de la salut pública ajudant a
mantenir allunyats els mosquits durant l’època estival.
Tant és així que aquesta tècnica ancestral pròpia de l'arquitectura
tradicional mediterrània ha servit com a font d'inspiració a la
iniciativa Cent Ciutats
de Blanc. El Nobel de física i Ministre d’Energia d’Estats
Units, Steven Chu, planteja pintar de blanc o colors clars les teulades
dels edificis per lluitar contra el canvi climàtic. La
proposta de Chu està inspirada en el treball d’Art Rosenfeld (enginyer
expert en eficiència energètica i membre de la Comissió d’Energia de
Califòrnia), que juntament amb dos col·legues físics va
calcular que canviar els colors de les superfícies a cent de les
ciutats més grans de les regions tropicals i temperades del planeta
estalviaria l'equivalent a 24.000 milions de tones de diòxid de carboni.