CANALS DE DISTRIBUCIÓ DE LA FRUITA

Hi ha molts tipus de productors/as i de minoristes i majoristes. Com més curt siga el canal, és a dir, quants menys intermediaris hi haja entre el/l'agricultor/a i el/a consumidor/a, més control i traçabilitat hi haurà sobre el procés. En general, els canals de comercialització modern i tradicional es diferencien pel nombre i característiques dels agents que intervenen en el procés:

• El canal modern: és un canal en el qual predominen els operadors grans, com les anomenadas centrals de compra, pertanyents a unes poques empreses que mouen importants volums de fruita comprada a un nombre reduït de productors grans. Es diu per açò que està molt concentrat i verticalizat. ja que mouen volums enormes de mercaderia, les centrals de compra tenen molt poder en les negociacions i marquen condicions sobre la producció (preu, formes d'envasament...). Això ha originat que la part de l'origen també es concentre i s'organitze, creant les centrals hortofurtícoles. En els països europeus, aquest tipus de canal s'ha anat imposant al llarg d'aquestes últimes dècades.

• El canal tradicional: admet més varietat i adaptació al context local. D'una banda, inclou la compra-venda directa, com els llocs d'agricultors/as en mercats o la venda en les finques de producció. D'altra banda, quan existeixen intermediaris, els agents que intervenen estan menys agrupats (hi ha molts operadors independents i de petita grandària) i les compra-vendes se solen fer en subhastes o en mercat obert. En els països del Magrib i de la conca oriental mediterrània, aquest és el canal de comercialització més freqüent, encara que en els últims anys les grans cadenes de distribució han començat a introduir-se.