Pintures
minerals
Tots els seus components són minerals. Poden ser al silicat o a la calç. Les anomenades pintures de dispersió al silicat contenen una petita proporció de derivats del petroli. Com a lligant i dissolvent, les pintures al silicat utilitzen silicat potàssic, una substància d'una naturalesa molt particular també coneguda com vidre líquid.
Només es poden aplicar sobre suports minerals (guix, pedra, formigó...) que no estiguin pintats amb una pintura sintètica o natural, tot i que últimament se n’han fet algunes variants que sí que ho permeten. Pintar no és tan senzill com amb la resta de pintures. Són molt adequades per a exteriors i per a habitacions humides, gràcies a la seva alta capacitat de transpiració: mantenen la porositat de la paret, de manera que la humitat s'evapora fàcilment.
Pintures
naturals
Se solen denominar així les pintures que estan fetes sobretot amb
ingredients d'origen vegetal (resines, olis, ceres...), animal (com la
caseïna) i mineral.
Moltes duen oli de pela de taronja i fan bona olor. Es poden aplicar
sobre qualsevol
superfície d'interior (no aguanten bé la intempèrie).
Pintures
sintètiques
La major part dels seus components són derivats del petroli i també contenen substàncies minerals. També les podem identificar per les paraules acrílica, plàstica o a l'aigua; de fet els fabricants solen fer servir la paraula sintètica només en pintures sobre la base de dissolvents orgànics, especialment esmalts i vernissos. Són sintètiques la gran majoria de pintures que trobem al mercat.
En parets exteriors, si prèviament hi ha hagut diverses capes
de pintura sintètica, s'han de decapar amb aigua calenta a pressió o
amb dissolvents tòxics (vegeu més endavant).