FABRICAR PAPER RECICLAT ÉS MOLT MILLOR AMBIENTALMENT

El procés paperer té essencialment dues etapes: primer cal obtenir pasta paperera (o polpa), ja sigui a partir de fusta o de paper recuperat, i després transformar la pasta en paper.

L'etapa que té més pes en l'impacte ambiental de la fabricació de paper és l’obtenció de la pasta, i, tal com podem veure a la taula següent, aquest impacte és molt inferior en el cas de la pasta reciclada, fins i tot si es compara amb l'impacte de fer pasta verge fent servir les millors tècniques disponibles. Per fer pasta reciclada el paper recuperat es banya en aigua perquè les fibres s'ablaneixin, després se separen mecànicament les impureses com grapes o plàstics i, excepte en el cas del paper destinat a fer cartró o embalatges no blancs, es destinta químicament. Opcionalment es pot blanquejar. Per fer pasta química (la qual es necessita per fabricar paper verge) a partir de fusta es couen en un digestor les estelles de fusta juntament amb un licor químic, a força temperatura, per separar la lignina de les fibres de cel·lulosa. Es pot veure que obtenir pasta química és tècnica i energèticament més costós. En ambdós casos hi ha un consum d’energia important per assecar la pasta (es fa premsant-la i aplicant-li vapor). 

Pel que fa a la fabricació de paper a partir de la pasta, l'impacte és molt menor, i similar en ambdós tipus de paper.

IMPACTES AMBIENTALS DE LA PASTA QUÍMICA I LA RECICLADA

	Emissions a l'aire	Emissions a l'aigua	Residus sòlids	Consum d'energia	Consum d'aigua
Pasta química (per fer paper verge)	Diòxid de sofre, òxid de nitrogen i partícules­. El diòxid de sofre és el causant principal de la pluja àcida, ja que un cop a l’atmosfera es transforma en àcid sulfúric. CO2	Residus de matèria orgànica: causen manca d’oxigen­ en les aigües residuals. Sòlids en suspensió: empobreixen la qualitat de l'aigua. Nitrogen i fòsfor: causen un excés de nutrients als ecosistemes aquàtics	Es generen residus llenyosos que es poden utilitzar com a combustible en la pròpia fàbrica per a generar energia	Entre 14 i 20 GJ per tona	Entre 30 i 50 m3 per tona
Pasta reciclada	CO2. No tenim dades comparatives, però com que el consum d’energia és molt inferior i el processat més senzill, n’ha d'emetre bastant menys	Matèria orgànica: entre 4 i 7 vegades menys que la pasta química­. Sòlids en suspensió: 6 vegades menys. Nitrogen i fòsfor: la meitat	Impureses del paper recuperat (grapes, plàstics), poc reaprofitables	Entre 4 i 6'5 GJ per tona (entre 2 i 5 vegades menys)	Entre 8 i 15 m3 per tona (entre 2 i 6 vegades menys)

Fonts: Comissió Europea: Integrated pollution prevention and control. Reference document on Best Available Techniques in the pulp and papel industry, desembre 2001; Institut für Energie- und Umweltforschung Heidelberg: Ecological comparison of office papers in view of the fibrous raw materials, agost 2006.

Les dades s'han obtingut assumint que en ambdós tipus de pasta s'utilitzen les millors tècniques disponibles. En tots dos casos s'ha suposat que la pasta es blanqueja, i en el de la reciclada que es destinta. A la columna de consum d’energia es té en compte també la que es gasta per obtenir el paper a partir de la pasta (en aquesta etapa, la resta de paràmetres són similars per al paper verge i el paper reciclat). A la taula no hi figura l’emissió de dioxines perquè depèn del mètode de blanqueig que s'utilitzi, en ambdós tipus de pasta.