VALORACIÓ DE LES  DIFERENTS FAMILIES DE PINTURES

A la taula següent podem veure que les pintures minerals i naturals són preferibles a les sintètiques ja que tenen un impacte ambiental menor, permeten consumir menys recursos naturals i estan pràcticament exemptes de substàncies potencialment perjudicials per a la salut.


 

Pintures minerals

Pintures naturals

Pintures sintètiques

Impacte ambiental

Segons un estudi per a un fabricant de pintures minerals, l'impacte ambiental (consum d’energia, emissions, residus) de tot el cicle de vida de les pintures al silicat és entre 2 i 4 vegades inferior al de les pintures sintètiques.1

Les matèries primeres vegetals i animals s'obtenen de recursos renovables. Els residus industrials es biodegraden ràpidament i alguns són compostables. Les pintures s'elaboren mitjançant processos senzills que no requereixen gaire consum energètic.

Encara que són biodegradables, els olis vegetals que contenen no es dissolen amb l'aigua, per això no les podem llençar per l’aigüera.

L'ús de productes derivats del petroli està associat amb una sèrie de problemes: guerres, canvi climàtic, vessaments, recurs que s'esgota ..

Alguns residus industrials estan classificats com a perillosos i es llencen en dipòsits controlats on romandran tota la vida.

Durabilitat

Penetren a la paret i reaccionen químicament­ amb ella (es “petrifiquen”), de manera que es forma una unió indissoluble. Per això, juntament amb la seva alta capacitat de transpiració, són les més duradores, sobretot les pintures al silicat, que poden durar més de 25 anys en una façana (alguns edificis pintats al silicat fa més d'un segle encara continuen en perfecte estat). Es fan servir molt per a la protecció del patrimoni arquitectònic.

Les pintures a la calç no duren tant en zones molt plujoses, especialment si hi ha pluja àcida, i en parets interiors en les quals hi ha fregament.

Penetren a la paret i s'integren millor que les sintètiques.

Són bastant transpirables.

Són antiestàtiques, per això la paret s'embruta menys que amb una pintura sintètica.

Contenen molècules molt grans que no s'integren a la paret sinó que formen una pel·lícula per sobre. Per això la pintura s’escrostona i s'esquerda més fàcilment en parets d'exterior. Una pintura sintètica en una façana pot durar entre 5 i 10 anys.

Són les pintures menys transpirables perquè la pel·lícula­ de pintura obstrueix els porus de la paret. Per això és més fàcil que es faci molsa que pot fer malbé el mur. Encara que algunes pintures sintètiques ostentin el reclam”transpirable” , ho són menys que les de la resta de famílies.

Generen electricitat estàtica, de manera que hi pot haver més pols a les parets. Amb la calor les pintures s'ablaneixen i la pols queda enganxada, és per això que es pot necessitar un repintat més aviat que utilitzant una pintura d’una altra família.

Toxicitat

Molts dels ingredients que contenen són corrosius, per això en contacte amb la pell aquesta es resseca.

Com que no tenen cap component volàtil (excepte l'aigua) no emana cap substància tòxica mentre pintem ni després de pintar; per això no suposen cap problema per a persones  al·lèrgiques ni asmàtiques.

En parets pintades amb elles no es poden desenvolupar fongs, larves d'insectes ni bacteris; per això es fan servir per evitar la propagació d'epidèmies.

En cas d'incendi no cremen i no desprenen cap gas tòxic.

Com a dissolvents poden utilitzar només  aigua o oli de pell de taronja o altres cítrics. Les emanacions d'oli de pells de cítrics­ poden causar al·lèrgies.

Les pintures naturals no utilitzen els pigments minerals classificats com a perillosos.

En contacte amb la pell no causen cap problema.

A l'etiqueta hi sol haver la composició completa de la pintura, que ens permet veure si conté algun ingredient al què siguem a al·lèrgics.

Els dissolvents més tòxics (toluè, xilè) es van substituint progressivament per d’altres de menys nocius com alguns glicols. Els glicols són poc volàtils, de manera que la pintura fa menys mala olor però triguen més a evaporar-se, de manera que els podem respirar durant un temps. També podem absorbir els dissolvents a través de la pell. Són perjudicials per als ecosistemes aquàtics.

Alguns pigments sintètics estan classificats com a cancerígens­.

La resta de components de les pintures sintètiques són majoritàriament derivats del petroli, volàtils i amb algun grau de toxicitat, especialment els conservants. Alguns poden causar al·lèrgies.



1. Trischler & Partner: Balance del impacto mediambiental de pinturas de silicato y pinturas de dispersión sintéticas.