A la taula següent podem veure que les pintures minerals i naturals són preferibles a les sintètiques ja que tenen un impacte ambiental menor, permeten consumir menys recursos naturals i estan pràcticament exemptes de substàncies potencialment perjudicials per a la salut.
|
Pintures
minerals |
Pintures
naturals |
Pintures
sintètiques |
Impacte
ambiental |
Segons
un estudi per a un fabricant de pintures minerals, l'impacte ambiental
(consum d’energia, emissions, residus) de tot el cicle de vida de les
pintures al silicat és entre 2 i 4 vegades inferior al de les pintures
sintètiques.1 |
Les
matèries primeres vegetals i animals s'obtenen de recursos renovables.
Els residus industrials es biodegraden ràpidament i alguns són
compostables. Les pintures s'elaboren mitjançant processos senzills que
no requereixen gaire consum energètic. |
L'ús
de productes derivats del petroli està associat amb una sèrie de
problemes: guerres, canvi climàtic, vessaments, recurs que s'esgota .. |
Durabilitat |
Penetren
a la paret i reaccionen químicament amb ella (es “petrifiquen”), de
manera que es forma una unió indissoluble. Per
això, juntament amb la seva alta capacitat de transpiració, són
les més duradores, sobretot les pintures al silicat, que
poden durar més de 25 anys en una façana (alguns edificis pintats al
silicat fa més d'un segle encara continuen en perfecte estat). Es fan
servir molt per a la protecció del patrimoni arquitectònic. |
Penetren
a la paret i s'integren millor que les sintètiques. |
Contenen
molècules molt grans que no s'integren a la paret sinó que formen una
pel·lícula per sobre. Per això la pintura s’escrostona i
s'esquerda més fàcilment en parets d'exterior. Una pintura
sintètica en una façana pot durar entre 5 i 10 anys. |
Toxicitat |
Molts
dels ingredients que contenen són corrosius, per
això en contacte amb la pell aquesta es resseca. |
Com
a dissolvents poden utilitzar només aigua
o oli de pell de taronja o altres cítrics. Les
emanacions d'oli de pells de cítrics poden causar al·lèrgies. |
Els
dissolvents més tòxics (toluè, xilè) es van substituint progressivament
per d’altres de menys nocius com alguns glicols. Els glicols són poc
volàtils, de manera que la pintura fa menys mala olor però triguen més
a evaporar-se, de manera que els podem respirar durant un temps. També
podem absorbir els dissolvents a través de la pell. Són perjudicials
per als ecosistemes aquàtics. |