Oli d'oliva
- Tots sabem que el Mediterrani és el bressol de l’oli, i n’ha esdevingut, juntament amb el vi, un dels grans símbols. L’àmfora d’oli més antiga que es coneix es va trobar a Creta. Sembla que el cultiu de l’olivera és originari de l’est (Turquia, Síria, Palestina), però ja una dotzena de segles abans de Crist es va estendre cap a Grècia, Sicília, el Magrib... L’Imperi Romà va potenciar-ne l’arribada a tots els racons del Mediterrani, i l’expansió del món àrab li va donar un altre impuls. Per exemple moltes paraules espanyoles relacionades amb l’oli (la pròpia aceite, aceituna, almazara) són d’origen àrab.
- En la cultura hebrea, les uncions amb oli conferien autoritat, potència i glòria davant de Déu. Avui l’oli continua jugant un paper important en diversos rituals, tant jueus com cristians i musulmans.
- En la mitologia grega l’olivera era un regal dels déus. La deessa Atena la va fer sorgir de terra, i l’apreci pel regal, símbol de resistència guerrera i nodriment, té a veure amb el nom que es va donar a la ciutat d’Atenes. Homer ja es va referir a l’oli com a or líquid.
- A més de ser un aliment i una unció religiosa, la cultura mediterrània ha usat l’oli d’oliva com a cosmètic, com a combustible per a les llànties i per fer sabó.
- Segons les dades del Consell Oleícola Internacional, a la campanya 2006/07 el 97% de l’oli d’oliva del món es va produir als països mediterranis, però es cultiven oliveres a tots els cantons del planeta: Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, Austràlia, la Xina, el Japó... Espanya en produeix gairebé la meitat (44% la campanya 2006/07), i junt amb Itàlia i Grècia arriben al 72%. Els següents països productors són Turquia, Síria i Tunísia, amb un 6% cadascun. La principal regió oliveraire és Andalusia (Espanya), que ja era una proveïdora important d’oli a tot l’Imperi Romà.
- Els països mediterranis consumeixen un 73% de l’oli d’oliva que es fa al món, si bé hi ha diferències prou grans en el consum per habitant.
14/06/2010 - 22:15