Conveni d'Estocolm

• Persistència: Romanen intactes en l’entorn durant períodes molt llargs.  
• Volatilitat: Poden viatjar llargues distàncies i arribar a regions on no han estat utilitzats ni produïts.  
• Bioacumulació: S’acumulen en els teixits grassos dels organismes vius.  
• Alta toxicitat.  

La exposició humana als COPs pot provocar greus efectes a la salut, fins i tot alguns càncers, defectes de naixement, disfuncions en els sistemes immunitaris i reproductius, susceptibilitat incrementada davant les malalties i fins i tot disminució de la intel·ligència. La Comunitat Internacional i més específicament les NNUU han generat importants recursos per regular i controlar els COPs. El més important és el Conveni de Estocolm que fou adoptat el 22 de maig de 2001 i va entrar en vigor el 17 de maig de 2004, fent un requeriment a les parts a que prenguessin les mesures adients per eliminar i reduir les emissions de COPs a l’entorn.

El Conveni de Estocolm començà regulant els dotze COPs següents:

• Pesticides: Aldrín, clordà, DDT, dieldrina, endrina, heptaclor, hexaclorobenzè,  mirex, toxafè.  
• Productes Químics Industrials: hexaclorobenzè,  bifenils policlorats (PCB) i  
• Subproductes: hexaclorobenzè,  dibenzo-p-dioxines policlorades i dibenzofurans policlorats (PCDD/PCDF) i els  PCB.

Durant la darrera Conferència de les Parts que es va celebrar a Ginebra del 4 al 8 de maig de 2009, es van adoptar les decisions SC-4/10 a SC-4/18 per a l’esmena dels annexes A, B i C del Conveni, incloent-hi nous productes:

• Pesticides: clordecona, alfa hexaclorociclohexà, lindà,  pentaclorbenzè;  
• Productes Químics Industrials: hexabromobifenil,  èter de  hexabromodifenil i èter de heptabromodifenil; pentaclorbenzè, àcid sulfònic de perfluoroctà, les seves sals i fluorur de sulfonil perfluoroctà, èter de tetrabromodifenil i èter de pentabromodifenil; i   
• Subproductes: alfa hexaclorociclohexà, beta hexaclorociclohexà i  pentaclorobenzè.