La Sra Olfat Hamdan, cap del Departament de Seguretat Química del Servei de Tecnologia Ambiental del Ministeri Libanès de Medi Ambient i Punt Focal del CAR / PN al Líban, va donar la benvinguda als assistents i va obrir el curs.
El Sr Federico Gallo, gestor de projectes del Centre d'Activitat Regional per la Producció Neta (CAR / PN) del Pla d'Acció de la Mediterrània (PAM) del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va presentar el CAR / PN i va anunciar que EuropeAid (la Direcció General per al Desenvolupament i la Cooperació de la Comissió Europea) ha concedit a PNUMA/PAM/ CARPN i a l'agència DTIE (Divisió de Tecnologia, Indústria i Economia) del PNUMA un projecte de 2,9 milions d'euros amb la finalitat de desenvolupar mesures específiques de Consum i Producció Sostenibles (SCP) i objectius d'Economia Verda en el context de la Convenció de Barcelona per a la protecció de la Mediterrània així com del Pla de treball del PAM, i també per donar suport a 9 països de la Mediterrània (Líban, Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, Israel i els Territoris Palestins Ocupats) en el procés d'elaboració i aprovació dels plans nacionals d'Acció de SCP. Un dels resultats esperats d'aquests plans serà precisament la integració del desenvolupament del cicle de vida en els productes i serveis.
El doctor Pere Fullana, director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (ESCI-UPF), director general d'Cyclus Vitae Solucions, SL i membre de la Junta Internacional de Cicle de Vida a la PNUMA va presentar l'ACV (Anàlisi de Cicle de Vida) com una eina per mesurar l'impacte mediambiental dels productes i serveis, i va presentar l'ACV i la Petjada de Carboni en el sector de l'alimentació, amb diferents exemples de bones pràctiques de les declaracions ambientals.
La Sra Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, va presentar els resultats del projecte "La petjada de carboni en el procés d'elaboració de l'oli d'oliva", destinat a calcular la petjada de carboni de tots els passos del procés de producció d'oli d'oliva, a calcular la petjada de les diferents tecnologies utilitzades de premsat i, finalment a trobar accions per reduir les emissions de CO2 del sector de l'oli d'oliva. Com a conclusions de l'estudi, es va demostrar que en les almàsseres auditats, la petjada de carboni del sistema d'extracció de tres fases és dues vegades superior que la del sistema de dues fases.
Quant a les oportunitats de millora detectades, l'estudi destaca:
- En el camp: Optimització del transport de casa a la feina dels treballadors i del transport en el camp.
- Mòlta: canvi a la tecnologia d'extracció de dues fases.
- Distribució d'oli: Triar el material i el volum adequat dels envasos i ampolles així com promoure la distribució local, tant per a l'oli verge i l'oli de pinyolada.
Josep Safont, gerent de la fàbrica d'oli d'oliva "Producció Ecològica Roca Cabrera" a Xerta (Catalunya, Espanya) va presentar un panorama general de la gestió del seu molí que redueix al mínim l'impacte ambiental de l'activitat amb una filosofia " residu zero ".
Cal destacar les següents característiques de la seva empresa:
- La fertilització de l'horta de 10.407 oliveres es realitza per mitjà de fem, de compost del alperujo produït al molí i de microalgues.
- La gestió del sòl es realitza sense conreu, amb cobertura vegetal, i control del creixement d'herbes amb pasturatge dels animals i / o de la màquina talladora
- L'aigua del rentat de les olives s'emmagatzema en un dipòsit 500 m3 i es reutilitza íntegrament per al reg.
- Els tractaments fitosanitaris segueixen estrictament les normes del CCPAE (Consell Català d'Agricultura Ecològica) amb la finalitat d'obtenir la certificació ecològica.
- L'energia que es consumeix prové principalment de panells fotovoltaics i calderes de pinyols d'oliva.
- Es composten tots els subproductes del molí, de fulles i poda d'oliveres i dels fems dels animals utilitzats per al control de creixement de la vegetació de les hortes.
- Cada arbre d'olivera de l'horta s'identifica amb una placa que indica la varietat, polígon, parcel · la, sector i nombre d'arbre, amb la finalitat d'obtenir una traçabilitat total de cada lot d'oli.
El seminari va tenir una participació d'unes 30 persones, principalment del Ministeri de Medi Ambient, i de diferents organitzacions empresarials i Universitats.