Pasta
- Al Mediterrani hi tenim la capital mundial de la pasta, Itàlia sens dubte, d’on sembla que és originària, malgrat que alguns diuen que la va introduir Marco Polo quan va tornar de l’Orient, el segle XIII. En una tomba etrusca s’hi han trobat utensilis que probablement servien per fer pasta. En un llibre romà del segle I aC es parla de la lassanya. El 1150 hi havia una fàbrica de pasta seca a Palerm que distribuïa espaguetis als móns àrab i cristià.
- Els cereals van ser el primer que es va cultivar a l’Orient Mitjà. En àrab cereal es diu neama, que vol dir providència, i als rituals religiosos simbolitzen la prosperitat. A Tunísia, si un nen tira un tros de pa a terra l’ha de collir, fer-li un petó i acostar-se’l al front en senyal de respecte. Des de sempre han estat fonamentals no només per al nodriment sinó també en l’evolució cultural: els primers alfabets i sistemes de numeració van aparèixer per portar la comptabilitat de les collites i distribuir-les entre la població.
- Si bé la pasta es va popularitzar des d’Itàlia cap a tota la riba nord mediterrània (una expansió que va començar ja amb l’Imperi Romà), a la riba sud segueix sent majoritari menjar el blat a partir de formes del gra de blat poc o gens elaborades, com la sèmola, el cuscús, el bulgur o el mhamsa. A totes les cases de pobles i ciutats hi ha un bon rebost on guardar-les. Així, d’entre els 50 països on es menja més pasta per habitant només n’hi ha nou de mediterranis, principalment de la riba nord (amb l’excepció de Tunísia); una gràfica amb el consum de cuscús per habitant tindria un aspecte molt diferent.
- Avui Itàlia és el primer productor de pasta del món, seguida de prop pels Estats Units. Exporta poc més de la meitat de la seva producció.
14/06/2010 - 22:16
