Additius tòxics en plàstics: perills ocults relacionats amb productes plàstics habituals

Els productes químics tòxics preocupants que abunden en els productes plàstics habituals poden dificultar l’impuls d’una economia circular. S’ha elaborat un nou informe, coordinat pel Centre d’Activitat Regional per al Consum i la Producció Sostenibles (SCP/RAC), amb seu a Barcelona i en compliment del Conveni d’Estocolm i el Conveni de Barcelona, en col·laboració amb la Xarxa Internacional d’Eliminació de Contaminants (IPEN), per tal de donar llum a les nombroses evidències que els plàstics contenen components químics tòxics que poden perjudicar la salut humana i el medi ambient i impedir una economia circular segura.

La publicació està disponible en anglès, castellà, francès i àrab.

A «Els additius tòxics del plàstic i l’economia circular» se citen nombroses proves de revistes i articles científics de renom sobre els grups de productes químics més preocupants que s’utilitzen en la producció de plàstics. En l’informe s’identifiquen «substàncies preocupants» en els plàstics que presenten un risc per a la salut humana i el medi ambient, inclosos els ignífugs, els productes químics perfluorats, els ftalats, els bisfenols i els nonilfenols. Aquestes substàncies, moltes de les quals són productes químics que alteren el sistema endocrí, són additius tòxics que hi ha als plàstics que s’utilitzen habitualment en béns de consum quotidians, com ara joguines infantils, envasos alimentaris, electrònica i també teixits, tapisseries i mobles.

En l’informe s’analitza la presència i l’impacte de les substàncies químiques perilloses preocupants en totes les etapes del cicle d’ús del producte plàstic, des de la producció i l’ús fins al reciclatge i l’abocament, la incineració, la transformació dels residus en energia i l’acumulació terrestre i marina, i s’aborden els impactes que tenen sobre la salut humana, la biota marina i el medi ambient.

Les conseqüències per a la salut humana de les substàncies químiques que alteren el sistema endocrí i que s’utilitzen habitualment en els plàstics són, entre altres, l’alteració de la funció tiroidal, efectes sobre la reproducció, obesitat, alteració del sistema immunitari, augment dels riscos, augment del risc de càncer i impactes sobre el desenvolupament cerebral i neurològic.

Els additius tòxics també afecten la vida marina i això és especialment preocupant a la regió mediterrània, considerada un focus de biodiversitat.

«La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest els vincles entre la salut mediambiental i el benestar de les societats humanes. Ha arribat el moment d’actuar en ciència per reduir la contaminació en totes les seves formes i buscar maneres sostenibles de viure en harmonia amb la natura. Dominar l’enorme quantitat de residus plàstics, que ofeguen la vida marina i que alliberen substàncies molt nocives al medi ambient, s’ha de convertir en una prioritat», va afirmar Gaetano Leone, coordinador del PNUMA/PAM - Secretaria del Conveni de Barcelona. Es poden fer molts passos per recuperar-se de la COVID-19 d’una manera intel·ligent. «Abordar la pandèmia del plàstic és un pas de gegant cap a un renaixement verd del Mare Nostrum», va observar Leone.

Els models d’economia circular estan dissenyats per eliminar els residus, reconstruir el capital natural i permetre que els productes, els materials i les molècules continuïn fluint eficaçment per l’economia amb el seu valor màxim. Segons aquest plantejament, els plàstics que contenen productes químics perillosos exposen els ecosistemes i les persones a agents nocius contínuament. Això és especialment preocupant en el cas dels plàstics reciclats que contenen COP (contaminants orgànics persistents), que estan prohibits o regulats en convenis internacionals sobre els productes químics com el Conveni d’Estocolm.

Rolph Payet, secretari executiu de la secretaria del BRS, va afirmar: "Hi ha una gran varietat d'additius químics en els plàstics, alguns d'ells s'han identificat com a contaminants orgànics persistents (POP) i ara figuren en el Conveni d'Estocolm, per exemple, retardants de flama bromats i repel·lents a l'aigua fluorats. No obstant això, és difícil per als països gestionar POP i altres productes químics perillosos afegits als plàstics durant tot el seu cicle de vida, fins i tot quan els residus de plàstic s’eliminen o es reciclen. També necessitem transparència sobre quins plàstics contenen quins additius, per permetre la seva posterior gestió ecològica. Exhorto la indústria i el món acadèmic a intensificar els seus esforços per trobar alternatives a aquests additius en els plàstics ”. Els esforços per fer front al problema mundial de contaminació per plàstics han d’abordar encara més les substàncies preocupants que són omnipresents en els residus de plàstic.

Els polímers i els seus additius s’utilitzen molt en productes de consum per fer fibres sintètiques, escumes, recobriments, adhesius i segelladors. S’ha demostrat que els «plàstics reciclats» (els plàstics procedents de diverses fonts que s’han fos, modificat i utilitzat per fabricar productes nous) contenen molts productes químics prohibits, restringits o perillosos.

En la publicació es detallen les exposicions tòxiques relacionades amb cada estat del cicle de vida del plàstic, des de la producció fins a l’eliminació. Es fa referència a l’abocament i la incineració. Les emissions de substàncies perilloses com la dioxina són conseqüència de la combustió incontrolada de residus plàstics i, en particular, de plàstics que contenen halògens com ara PVC, politetrafluoroetilè, tefló o ignífugs bromats. Tecnologies com la piròlisi, la combustió de polímers fluorats o la dispersió de fluoropolímers poden donar lloc a la formació i l’alliberament involuntaris de COP fluorats (per exemple, PFOA), altres PFAS, altres substàncies tòxiques, substàncies que esgoten la capa d’ozó i gasos amb efecte d’hivernacle. En la publicació s’explica com el control de la contaminació atmosfèrica en les tecnologies d’incineració fa que les incineradores generin unes cendres amb un alt contingut de dioxines molt tòxiques.

El director de l’SCP/RAC, Enrique de Villamore, va destacar: «Basant-nos en l’impuls que els pioners han creat respecte a la crisi mundial dels residus plàstics, hem de fer créixer la nostra ambició i anar “més enllà del reciclatge” per abordar la contaminació per plàstic en origen amb unes estratègies sòlides de prevenció, per exemple, accelerant la innovació de materials més segurs, fomentant la col·laboració de la indústria, innovant en els sistemes de reciclatge i garantint la transparència en tota la cadena de valor. L’SCP/RAC continuarà trencant les barreres i donant suport a objectius ambiciosos per una economia circular segura en els pròxims anys».

Per tal d’abordar el problema, en l’informe es reclamen estratègies coordinades per reduir la producció i l’ús de productes químics preocupants i evitar substitucions desafortunades de productes de plàstic. S’identifiquen quatre idees clau per afrontar els reptes que plantegen els additius químics perillosos per aconseguir una economia circular:

• Els materials s’han de dissenyar d’acord amb els objectius de no perjudicar la salut ambiental i humana i aconseguir no generar residus.
• Cal fer inversions per desenvolupar materials i sistemes nous i més segurs que evitin la producció i l’ús de plàstics amb additius químics perillosos i les substitucions desafortunades dels additius tòxics.
• La col·laboració de la indústria serà clau perquè la indústria assumeixi la responsabilitat dels materials perillosos que produeix.
• Cal promoure l’etiquetatge transparent de la composició química dels materials plàstics.

«Aquest informe és important perquè s’hi exposen les amenaces que els additius químics perillosos suposen per a la salut humana i el medi ambient. Per tal de garantir una economia circular no tòxica, hem de garantir un enfocament preventiu durant tot el cicle de vida dels plàstics», va dir la Dra. Sara Brosché, Xarxa Internacional d’Eliminació de Contaminants (IPEN).

-------------

Publicat originalment com a document d’informació als delegats de la Conferència de les parts en els convenis de Basilea i Estocolm de 2019 pel Centre d’activitats regionals per al consum i la producció sostenibles (SCP / RAC), centre regional de la Convenció d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents (SCRC) -Espanya) i el Conveni de Barcelona per a la protecció del medi marí i la regió costanera de la Mediterrània, l’informe es va desenvolupar amb la participació activa d’altres centres regionals dels convenis de Basilea i Estocolm, organitzacions internacionals i experts que es van adherir a la Marine Litter Topic Group

back