Eines per al consum i la producció sostenibles

El consum i la producció sostenibles (CPS) és un aspecte clau en la manera d’abordar el desenvolupament sostenible a la Mediterrània, ja que no només tracta la qüestió de quines emissions contaminants i degradacions del medi ambient tenen lloc i on tenen lloc, sinó també per què es generen. L’enfocament relacionat amb el CPS implica: 1) analitzar com els països mediterranis produeixen i consumeixen béns i serveis; 2) identificar com i per què aquests patrons de producció i consum contribueixen a la degradació ambiental dels ecosistemes de la Mediterrània i la generació de riscos ambientals i per a la salut a causa de la contaminació química, i 3) implementar els mecanismes tècnics, econòmics i d’informació, així com els relacionats amb el mercat i les polítiques, per poder fer el canvi cap al CPS.

Implementar el CPS implica portar a terme una sèrie d’accions en què les mesures per minimitzar els impactes associats a la producció —per exemple, la producció més neta, l’eficiència energètica, la gestió responsable dels productes químics, etc.— es combinen amb l’aplicació gradual de mecanismes, com la compra pública sostenible o els sistemes d’ecoetiquetatge, que integrin criteris de sostenibilitat en la cadena de valor i en el cicle consumidor-productor.

Amb la finalitat d’implicar el sector privat de la Mediterrània en el CPS, el Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenibles (SCP/RAC) treballa per desencadenar un canvi d’actitud en les empreses i indústries mediterrànies, que haurien de passar d’un enfocament reactiu a un enfocament proactiu pel que fa a la gestió ambiental de productes químics i residus perillosos, i per crear les condicions que permetin que aquest sector avanci cap a una competitivitat verda. Per a això, és essencial donar prioritat a les millors tècniques disponibles (MTD), les millors pràctiques ambientals (MPA) i la producció neta (PN) com a mètodes per permetre a les indústries reduir les emissions contaminants i implementar una gestió responsable de l’aigua, els materials i els fluxos d’energia. Igualment, cal que els governs creïn els marcs normatius i institucionals adequats per permetre que les empreses adoptin aquests mecanismes, i per a animar-les a fer-ho.

D’altra banda, les accions destinades a la millora tècnica dels processos de producció industrials s’han d’acompanyar de l’establiment gradual de mecanismes que afavoreixin condicions comercials que animin a les empreses a fer la transició cap al CPS i que augmentin la conscienciació dels consumidors i la seva capacitat de triar productes sostenibles. En aquesta línia, la introducció de sistemes d’etiquetatge ecològic té un paper fonamental per augmentar la visibilitat de les empreses respectuoses amb el medi ambient en el mercat i, alhora, proporciona als consumidors informació fiable que els permet identificar els productes respectuosos amb el medi ambient. De la mateixa manera, la incorporació del concepte de compra pública sostenible per part de les administracions públiques s’està convertint en una eina fonamental per integrar aspectes socials i ambientals en la gestió de la cadena de subministrament d’empreses i organitzacions.

Abordar el CPS és un valor afegit a l’hora de promoure nous patrons de comportament personal i institucional i pràctiques i valors socials i de producció innovadors, que permetin el desenvolupament econòmic, la protecció del medi ambient i una distribució equitativa de la riquesa entre els països de la regió. En aquest aspecte, el SCP/RAC i la societat civil de la Mediterrània, conjuntament, tenen un paper clau, atès que reforcen l’educació i l’augment de la conscienciació sobre el CPS com a factors clau importants i útils per facilitar els canvis necessaris en les actituds, el comportament i el coneixement. Sense, dubte, aquest és el moment adequat per actuar. En aquest sentit, avui dia, després d’entrar en el nou mil•lenni, la gent està prenent cada vegada més consciència sobre la seva pròpia responsabilitat i capacitat per actuar contra la degradació ambiental mitjançant els seus estils de vida i les seves eleccions de consum. En pocs anys, el medi ambient ha deixat de ser un assumpte propi dels sectors especialitzats i s’ha convertit en un tema transversal, que ha passat a formar part de les prioritats dels governs, les empreses, els anuncis de televisió o els projectes curriculars de les escoles.