En els últims anys s'ha anat imposant progressivament una tendència que suposa la fí d'una forma de fer empresa. Aquesta consistia en subministrar els seus productes a la societat sense importar els seus efectes ambientals. Como a molt, el producte es era sotmès a controls de qualitat, de forma que realment fossin productes funcionals.
Podem referir-nos al llibre Ecodisseny i ecoproductes, de J. Rieradevall i J. Vinyets, en el que s'estableix el símil d'aquest tipus d'empreses amb la figura d'un arquer. Essent l'empresa els arquers i els productes, les fletxes, l'exemple ens diu que l'arquer pretén que les fletxes impactin en la diana, que són els consumidors, sense tenir en compte què es fa després amb les fletxes.
Com s'ha dit anteriorment, aquesta tendència està essent substituïda per la de donar més importància a tot allò relacionat amb el producte, des de la seva qualitat fins la possibilitat de que els materials que ho constitueixen es puguin reaprofitar. Per seguir amb el símil anterior, l'empresa ja no és un arquer, sinó un llançador de bumerang -el seu ecoproducte-, que un cop ha impactat amb el seu objectiu -els consumidors- torna el llançador, tancant-se un cicle. Dit d'una altra manera, una vegada que el producte ha estat utilitzat o consumit, l'empresa s'ha de responsabilitzar del mateix. Per tant, és important que en la seva fase de disseny, es tingui en compte aquest factor.
|
