| 1. Definir els aspectes i impactes ambientals Els exemples que s'exposen a continuació es realitzaran en un taller de reparació nàutica sempre que sigui possible.
Per començar el procés d'ecodisseny d'un producte o d'unes instal·lacions, hem de conèixer quins són els aspectes que poden interactuar amb el medi ambient i els impactes ambientals que suposen un canvi en l'estat de l'entorn.
En el nostre exemple, podríem parlar de consum d'aigua per a la neteja d'embarcacions com aspecte ambiental, i de la disminució dels recursos naturals i la contaminació de l'aigua com a impactes ambientals relacionats amb l'activitat de l'empresa en la seva instal·lació.
2. Anàlisi dels aspectes ambientals i selecció de prioritats
Per aconseguir aquest objectiu, necessitem algun tipus de metodologia que ens ajudi a qualificar o quantificar la qualitat ambiental d'un producte o una instal·lació. Mencionarem tres exemples, de menor a major complexitat i de qualitatiu a quantitatiu.
a. Matriu MET
La matriu MET és un mètode qualitatiu que ofereix una visió global dels aspectes i impactes ambientals relacionats amb el procés de producció.
Aquesta matriu es divideix en tres columnes:
- La primera, M, és l'ús de materials (entrades) en el cicle de vida.
- La segona, E, és l'ús d'energia (entrada).
- La tercera, T, són les emissions tòxiques, abocaments, ... (sortides).
En les files s'hi troben les fases del procés d'un producte:
- Obtenció i consum de recursos
- Producció
- Distribució
- Ús o utilització
- Manteniment
- Eliminació final
A continuació, veiem un exemple incomplert d'ús d'una matriu MET per a una embarcació:
|
| Ús de materials M | Ús d'energia E | Emissions tòxiques T | | Obtenció i consum de recursos
| Fibra de vidre, fustes, metalls, etc.
| Consumo d'energia per a obtenir els recursos i per al transport dels materials.
| Emissions degut al pintat dels materials
| | Producció a fàbrica | Lubricants, desengrassants, etc. | Energia en diferents processos
| Residus metàl·lics i plàstics, lubricants, desengrasants, etc.
| | Distribució | Embalatges | Gasoil per al transport | Emissions de la combustió del gasoil | | Ús |
| Gasoil de combustió del motor
| Emissions de CO2 | | Manteniment | Filtres d'oli, aigua, sabó
|
| Filtres utilitzats, aigües residuals
| | Eliminació final |
|
| Material de reciclatge, materials residuals |
Taula 6. Exemple d'ús d'una matriu MET per a una embarcació.
Amb l'ajuda d'un expert ambiental, aquesta taula (complerta) ens aporta informació per a determinar quins són els aspectes ambientals prioritaris.
Es recomana utilitzar aquest sistema en els casos següents:
- Si l'empresa s'està iniciant en el camp de l'ecodisseny
- Si compta amb un expert ambiental (per a la interpretació de la taula)
- Com a pas previ a l'ús de mètodes més complexes
- Quan no és necessària molta precisió
- Existeix una necessitat de visió global ràpida
- Quan no existeixen ecoindicadors
b. Ecoindicadors
Els ecoindicadors són un sistema més complexa que la matriu MET, afegint aspectes quantitatius, i aporta més precisió per prioritzar els principals aspectes ambientals.
A Europa, s'han desenvolupat ecoindicadors que permeten relacionar les prioritats dels impactes ambientals amb activitats operatives o industrials. Destaquem els següents esforços: ecoindicadors 95 i 99 desenvolupats a Holanda (www.pre.nl). En termes generals, el desenvolupament d'aquests indicadors inclou un procés de prioritzar els impactes ambientals negatius que més afecten al país o a la regió on es desenvolupen. Posteriorment es seleccionen els materials i processos productius més comuns i a cada un se li assigna un valor basat en un anàlisis que té en compte el dany a la salut humana, la biodiversitat i el consum de recursos naturals (ecoindicator 99) que exerceix el producte o procés al llarg de tot el seu cicle de vida. L'ecoindicador és el resultat de sumar els impactes i s'expressa com un valor donat per quilogram de producte.
Per això, s'utilitzen unes taules amb els ecoindicadors segons els materials o residus, que es multipliquen per la quantitat utilitzada o emesa. El resultat obtingut ens permet veure quins processos, quins materials i quins residus tenen la major càrrega ambiental.
Normalment s'utilitzen tres taules: producció, ús i deixalles
Exemple:
| Material o procés | Quantitat | Indicador | Resultat | Cartró (embalatge) | 12 kg | 69 | 828 | | Bossa de polietilè (PET) | 5 kg | 380 | 1.900 |
Tot i utilitzar menys quantitat de PET que de cartró, veiem que la càrrega ambiental del PET és major.
c. Eines de software per a l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV)
Existeixen programes informàtics que analitzen els cicles de vida dels productes amb molt més detall i complexitat que els dos exemples anteriors.
3. Idees de millora
Anteriorment hem conegut quins són les aspectes ambientals del producte. Per seguir el procés, s'han d'idear les millores ambientals possibles. Per a això, s'estableixen les mateixes estratègies que les anteriors:
- Obtenció i consum de recursos
- Producció en fàbrica
- Distribució, ús i manteniment
- Eliminació
- La nova optimització de la funció del producte
|
| Estratègies de millora | Tipus de mesures associades | | Obtenció i transformació de recursos
| 1. Seleccionar materials de baix impacte
| Materials més nets
Materials renovables
Materials de menor contingut d'energia
Materials reciclats
Materials reciclables
| |
| 2. Reduir l'ús de material | Reducció del pes
Reducció del volum | | Producció en fàbrica | 3. Seleccionar tècniques de producció ambientalment eficients
| Tècniques de producció alternatives
Menys etapes de producció
Consum d'energia menor/més neta
Menor producció de residus
Consumibles de producció: menys/més nets | | Distribució | 4. Seleccionar formes de distribució ambientalment eficients
| Envasos: menys/més nets/reutilitzables
Mètode de transport eficient en energia
| | Ús i manteniment | 5. Reduir l'impacte ambiental en la fase d'utilització
| Menor consum d'energia
Fonts d'energia més netes
Menor necessitat de combustible
Consumibles més nets
Malbaratament d'energia/ Minimització de l'ús de consumibles
| | Sistema de fi de vida
Eliminació final | 6. Optimitzar el cicle de vida | Fiabilitat i durabilitat
Manteniment i reparació més fàcils
Estructura modular del producte
Disseny clàssic
Forta relació producte-usuari
| |
| 7. Optimitzar el sistema de fi de vida
| Reutilització del producte
Refabricació/modernització
Reciclatge de materials
Incineració més segura
| | | 8. Optimitzar la funció | Ús compartit del producte
Integració de funcions
Optimització funcional del producte
Substitució del producte per altre producte
Substitució del producte per un servei
|
Taula 7. Estratègies i mesures associades per a la millora en el disseny del producte.
Per a generar idees segons aquestes estratègies, es pot utilitzar la tècnica del brainstorming o "turmenta de idees". Per a això, es reuneixen els representants de cada una de les seccions de l'empresa, ja que d'una altra manera no disposarem de tots els punts de vista necessaris per aplicar o dissenyar qualsevol sistema. Les normes d'aquest mètode s'exposen a continuació:
- Exposar totes les idees
- No admetre crítiques
- Dir la primera idea que ve a la ment
- Donar importància a la quantitat, no a la qualitat de les idees (ja que es tindrà en compte la qualitat en la selecció)
- Fer combinacions amb altres idees (la idea és del grup, no individual)
Per a seleccionar les idees valuoses i prioritzar les millors, s'ha d'analitzar, acte seguit a la turmenta d'idees, la viabilitat tècnica i econòmica, els beneficis per al medi ambient i la resposta positiva als principals factors motivadors.
4. Desenvolupament de conceptes
En aquesta fase, posterior a la selecció de les idees de millora, s'ha de definir el concepte del producte (o instal·lació). Les idees generades en la fase anterior són els requisits que s'agrupen en una recopilació de condicions, a partir del qual es proporcionen els conceptes del producte, en línies generals, sense entrar en detall. En totes les fases anteriors ens centràvem en el medi ambient i, en canvi, en aquesta altra, el medi ambient és un més dels requisits, ja que els altres -econòmics, tècnics, de qualitat, etc.-poden tenir la mateixa importància, i no es poden obviar.
Existeixen certes diferències si aquesta etapa es desenvolupa en un projecte d'ecodisseny front al desenvolupament d'un producte convencional:
- El punt de partida: requisits ambientals en el plec de condicions.
- Per a definir el millor concepte es tindrà en compte criteris ambientals, utilitzant eines com els ecoindicadors, ACV, etc.
- Per a definir el concepte, seguint la recopilació de condicions, es dissenyen esbossos del mateix, tenint en compte que s'han de complir els requisits, per a seleccionar quin és el millor.
- Amb l'objectiu de seleccionar el concepte de producte, es pot valorar cada un dels factors en base al compliment del producte. És convenient que aquesta fase també participin representants de l'àrea tècnica, de disseny, etc., i un tècnic ambiental expert en ecodisseny.
Finalment, s'escull el concepte que té millor puntuació i mostra valors proporcionats.
Les idees seleccionades en la fase anterior poden modificar-se o eliminar-se per altres millores que hagin pogut sortir durant el procés de definició del concepte del producte.
5. Producte al detall
En aquesta fase es detalla el producte peça a peça, pas a pas, mitjançant esbossos, selecció de materials, etc. Per a això, s'han de tenir en compte tots els factors ambientals inclús, i s'han de complir els requisits marcats en la recopilació de condicions.
A l'hora de seleccionar els materials i els processos, es poden utilitzar els ecoindicadors que compleixin els millors requisits. Per exemple, podem seleccionar l'alumini sense reciclar, 0,5Kg., amb indicador de 780, que fa un total de 390; o polipropilè (PP), 0,75 kG., amb indicador 330, que fan un total de 247,5. Per tant, en el que respecta al pla ambiental, ja que un i altre material tenen la mateixa funció amb la mateixa efectivitat, és preferible escollir el PP.
Abans de valorar els detalls, és útil calcular el preu de cost del producte final, elaborar qüestionaris per als usuaris, per veure si encaixa dins de les seves necessitats, utilitzar els ecoindicadors i crear prototips per observar la seva viabilitat.
A partir d'aquest punt, ja es pot elaborar el pla d'acció per a desenvolupar el producte.
6. Avaluació
És necessari conèixer si hem complet o millorat els factors motivadors que ha dut a l'empresa a fer ecodisseny per treure el màxim profit de l'esforç realitzat.
Per avaluar correctament un projecte d'ecodisseny s'ha de:
- Valorar la millora dels principals aspectes ambientals comparant els principals aspectes ambientals del nou producte amb els del producte de partida (sempre que sigui possible) i revisant el compliment dels requisits ambientals establerts en la recopilació de condicions.
- Analitzar com afecten les millores ambientals al compliment dels factors motivadors. Un cop vist quines són les millores dels aspectes ambientals, convé analitzar com afecten aquestes millores al compliment dels factors motivadors. És a dir, analitzar en quines mesures hem aconseguit aquells objectius pel quals començarem a treballar en ecodisseny.
- Conjugar millores ambientals i compliment dels factors motivants i expressar-ho de la manera més entenedora per aquells agents als que es desitgi informar.
| 
