Peix

La pesca no produeix peix, sinó que l'extreu del medi; seria l'equivalent de la caça d'animals terrestres, avui ja pràcticament desapareguda. Malgrat que uns veuen el got mig ple i d'altres mig buit, tots els sectors relacionats amb la pesca reconeixen que la situació del mar és delicada. Avui les grans flotes d'altura tenen capacitat per pescar més del que els mars poden donar. L'estat d'explotació varia molt segons l'origen del peix, però podem mirar de buscar els menys sobreexplotats.

Com ho podem fer

Els peixos que mengem més sovint, que siguin herbívors (són els que no mengen altres peixos), perquè són més abundants. Els que són més habituals de trobar són arengada, sardina, seitó, sorell, calamars, bruixa, mol·luscos, maire, bròtola (o mòllera), palaia, esparrall, moll (o roger) i peix de sopa.
Espècies amb poblacions més estables: sardina, maire i, si vénen del Mediterrani, verat i sorell.
Espècies més sobreexplotades: lluç, bacallà, tonyina (aquí hi ha un estudi del cas del Mediterrani), llenguado i, si ve del Mediterrani, el moll.
No escollim els que ens sembli que són molt joves.
Donem suport als que lluiten per una millor gestió dels mars: Greenpeace, International Collective in Support of Fishworkers, World Wildlife Fund, Oceana.

La gran majoria de pescadors del món treballen a petita o mitjana escala, en aigües litorals; el 80% de la flota europea del Mediterrani és de vaixells de menys de 12 metres d'eslora. Les grans flotes d'altura pesquen a tots els oceans i causen grans impactes ambientals i socials. La pesca artesanal o d'escala moderada és la més sostenible i rendible, i manté vives la cultura i les localitats pesqueres (més informació sobre els diferents tipus de pesca aquí). Busquem el seu peix.

Com ho podem fer

Comprem en una peixateria de confiança que tingui peix de llotja, busquem el que sigui més fresc.
És obligatori que tots els punts de venda de peix posin un cartell a cadascun indicant d'on ve, entre d'altres coses. Com més coneguem la peixateria, més segurs podrem estar que no ens enganya.
Espècies que és més probable que provinguin de pesqueries o cultius propers: sardina, seitó, rap, mol·luscos bivalves, maire, bròtola, palaia, esparrall, moll, peix de sopa.
Espècies majoritàriament pescades en aigües llunyanes: lluç, bacallà, tonyina, llenguado, llagostí, calamars. El peix congelat i el processat és probable que vingui de lluny.
El peix de pesca artesanal pot ser més car, però recordem que no convé abusar del peix. Val més de pesca artesanal de tant en tant, que de pesca industrial sovint.
Demanem a les institucions suport a la pesca artesanal.

Cada vegada es cria més peix en piscifactories. Hi ha qui diu que és la solució a l'exhauriment del mar, però... l'aliment per a aquest peix també s'ha de pescar! I les explotacions tenen uns impactes ambientals i socials molt importants, aquí en tenim una mostra. Mengem poc peix d'aqüicultura.

Com ho podem fer

Les espècies de peix que més es crien en piscifactories són el salmó, el llagostí, el turbot (variant cultivada del rèmol, salvatge), l'orada, el llobarro i la truita. Un indicador inequívoc per saber si són criats o salvatges és el preu: els de cria són sorprenentment barats. Val més menjar-ne poc sovint, però que siguin salvatges.

També es cultiven els mol·luscos: musclos, cloïsses, escopinyes, ostres... Aquest cultiu és més sostenible perquè els mol·luscos no s'alimenten d'altres peixos.

En aquesta taula hi tenim un compendi de les característiques de diferents espècies respecte a tots els paràmetres: posició en la cadena tròfica, quantitat de greix, origen més habitual, estat d'explotació, cultiu en piscifactories.

Digues la teva

Data d'actualització: 14/06/2010 - 22:17