Residu: qualsevol substància o objecte que ha acabat la seva vida útil, de la qual, el seu posseïdor es despendrà o tindrà la intenció o obligació de desprendre-se'n.

Residu industrial: es considera residu industrial qualsevol substància o objecte resultant d'un procés de producció, de transformació, d'utilització, de consum o de neteja, el productor o posseïdor del qual se'n desprendrà o tindrà la intenció de desprendre-se'n.

Residu inert: és el residu considerat generalment no perillós pel medi ambient i que una vegada ha estat dipositat en un abocador, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. I a més, compleix els criteris de lixiviació determinants a nivell normatiu.

S'inclouen dins d'aquest grup de residus els plàstics, tòners, envasos i embalatges de plàstic, metàl·lics o de vidre, restes de metall, cables, llaunes d'alumini, etc. Aquests constitueixen residus que contenen fraccions valorables que s'han de recuperar i altres fraccions que han de ser objecte de deposició controlada al sòl. Aquesta matèria residual s'elimina quasi totalment mitjançant el sistema d'abocament en el sòl, normalment de forma incontrolada i sense aprofitar els subproductes que tenen un valor determinat.

Residu especial: és aquella substància que degut a la seva estructura química o a algunes de les seves característiques (toxicitat, reactivitat, etc.) comporten perill per a la salut pública i per al medi ambient havent de ser gestionats de forma separada i amb més exigències de control que els altres residus.

Residu no especial: es consideren residus no especials tots aquells que no es classifiquen com a residus inerts o especials.

Residus municipals: els residus domèstics i també els residus de comerços i d'oficines i serveis i d'altres residus que, per la seva naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics.

Deixalla: residus o fraccions no valoritzables.

2. Definicions dels actors

Productor: s'entendrà per productor de residus qualsevol persona física o jurídica, l'activitat de la qual produeixi residus com a productor inicial i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d'un altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de descomposició d'aquests residus. Les empreses de residus també es consideren productores.

Posseïdor: s'entendrà per posseïdor de residus el productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor de residus.

Transportista: denominació que rep la persona física o jurídica que està autoritzada a realitzar les operacions o conjunts d'operacions que permetin la recollida i el trasllat dels residus.

Gestor: el gestor és aquella persona, física o jurídica, que desenvolupa activitats d'emmagatzematge, valorització, tractament i/o disposició de residus, ja siguin propis o de tercers. Ha d'estar autoritzat.

Recollida: l'operació consistent a recollir, classificar i/o agrupar residus per transportar-los.

Transport: l'operació de trasllat de residus des del lloc de recollida fins a les plantes de reciclatge, tractament o disposició de les deixalles.

Emmagatzematge: l'operació de depòsit temporal dels residus, prèvia a les operacions de reciclatge, tractament o disposició de deixalles.

Comercialització: l'operació de venta o transferència de subproductes i matèries o substàncies recuperades per reincorporar-les en el procés productiu.

3. Definicions d'accions i altres definicions ambientals

Gestió de residus: recollida, transport, emmagatzematge, valorització, disposició de deixalles i comercialització dels residus. No es considera gestió de residus la operació de reciclatge en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.

Minimització de residus: conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per disminuir en origen la quantitat i/o perillositat dels residus i emissions.

Tractament: la operació o conjunt d'operacions de canvi de característiques físiques, químiques o biològiques d'un residu amb la condició de reduir o neutralitzar les substàncies perilloses que contenen, recuperar materials o substàncies valoritzables, facilitar l'ús com a font d'energia o afavorir la disposició de les deixalles.

Valorització: concepte que s'aplica a la utilització de residus com a substituts d'altres productes o substàncies en un procés productiu. Es diferència del reciclatge perquè en aquest procés els residus perdran les seves característiques i no podran ser utilitzats una altra vegada, no podent tornar a ser reciclats. Actualment, una forma molt utilitzada de valorització és l'energètica.

Sistemes de disposició de deixalles: tots aquells procediments que es segueixin per convertir residus especials que poden suposar un perill pel medi ambient i pels quals no hi ha valorització, en residus inerts.

Reciclar: transformar un residu en matèria prima que, mitjançant un procés industrial s'utilitzarà per a la fabricació d'un nou producte.

Reutilitzar: tornar a utilitzar allò que pot complir la mateixa funció. D'aquesta forma, es poden evitar molts residus innecessaris.

Tecnologies netes: conjunts de mitjans i estructures posades en pràctica en les diferents activitats industrials amb l'objectiu de minimitzar les emissions contaminants, residus i qualsevol tipus de contaminació.

Punt verd - "deixalleria": el centro de recepció i emmagatzematge selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària.

Ecodisseny: també conegut com a Disseny per al Medi Ambient o Disseny Ecològic, és una eina que pot ajudat a les empreses a millorar el seu comportament ambiental mitjançant la reducció dels impactes que els seus productes, processos o serveis generen sobre el medi. Així, l'ecodisseny consisteix en la consideració de criteris ambientals durant el disseny i el desenvolupament de productes i serveis, al mateix nivell en el qual es tenen en compta altres criteris relatius a la qualitat, legislació, costos, funcionalitat, durabilitat, ergonomia, estètica, salut i seguretat. Com a resultat, els productes ecodissenyats han de mantenir, com a mínim, la mateixa qualitat que el seu equivalent en el mercat, són innovadors i tenen un menor impacte ambiental.

Producción neta: considera l'anàlisi del cicle de vida de tots els fluxos de materials, des de l'extracció de les matèries primeres fins a la manufactura dels productes i el destí final del producte en acabar la seva vida útil. És una forma de dissenyar productes i processos productius en harmonia amb els cicles ecològics naturals. Té per objectiu eliminar els materials i els residus tòxics i en última instància a promoure l'ús sensat dels materials renovables i de les fonts d'energia renovables.

Desenvolupament Sostenible: aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats.

Diagnosis ambiental: descripció concisa dels aspectes d'una empresa, com emissions en l'atmosfera, aigües residuals, contaminació del sòl i vibracions, que afecten al medi ambient.

Sistema de gestió ambiental: aquella part del sistema general de gestió que inclou l'estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos per determinar i portar a terme la política ambiental.

Distintiu de Qualitat Blau: sistema de gestió ambiental verificat, dirigit a empreses del sector nàutic, a través del qual, i d'una forma àgil, fiable i eficaç, l'empresa assoleix estàndards de qualitat ambiental i un compromís de millora contínua.

Norma: pretén ser un document d'una certa activitat, elaborat voluntàriament i amb el consens de totes les parts interessades, i amb la finalitat que les empreses es regeixin per uns principis d'organització que garanteixen l'estabilitat i l'harmonització. Recull un conjunt d'instruccions i orientacions segons les quals és necessari procedir per arribar als objectius d'un sistema de qualitat.

Verificació: procés d'avaluació del sistema de gestió ambiental de l'empresa per comprovar que compleix uns requisits establerts en una norma

Taller nàutic: instal·lació en la qual es realitzen activitats de manteniment i reparació d'embarcacions a motor.

Varador: espai a l'aire lliure existent en els ports, on s'efectuen operacions de manteniment i reparació d'embarcacions a motor

Manual de Bones Pràctiques: document que recull mecanismes o sistemes que ajuden a assolir canvis en els hàbits del personal d'una empresa, de fàcil aplicació i baix cost econòmic, que comporten una millora de la qualitat ambiental i del balanç econòmic de l'empresa.