- Ha d'estar adequadament pavimentada i impermeabilitzada, de forma que en cas d'abocaments o lixiviacions, les substàncies perilloses no assoleixin el sòl, afectant les primeres capes i podent contaminar l'aigua subterrània en cas d'arribar al nivell freàtic.

- És necessari, a més, que la pavimentació permeti canalitzar els abocaments i lixiviats cap a una àrea petita de contenció que permeti recollir-los posteriorment per ser gestionats com un residu especial.

- La zona ha d'estar coberta i protegida de la pluja, ja que si aquesta penetra en els contenidors que emmagatzemen substàncies perilloses, pot barrejar-se amb aquestes i lixiviar-se, en cas de que els contenidor no tanquessin completament.

- Ha d'estar perfectament ventilada, per evitar l'acumulació de gasos que emanen dels residus tòxics i que poden arribar a ser perillosos, així com minimitzar la generació de males olors.

- És necessari que estigui equipada amb material d'actuació en cas d'accidents, abocaments o filtracions, principalment amb material absorbent.

- Finalment, la zona ha d'estar equipada amb els extintors adequats als diferents tipus de focs que es poden generar ja que els residus especials emmagatzemats són combustibles amb característiques molt diferents.

Els contenidors que emmagatzemen els residus han de ser adequats a les característiques de cada residu, am la finalitat d'evitar accidents i lixiviacions i han de ser homologats.

Per millorar l'eficiència en la segregació i facilitar les tasques dels treballadors, és convenient etiquetar els contenidors de les zones de recollida amb pictogrames descriptius del residu contingut, així com indicar sempre la ubicació d'aquestes àrees. Es recorda que tots els contenidors han de ser etiquetats amb la seva corresponent codi segons el CRE (Catàleg Europeu de Residus).

En la taula següent es mostren exemples de pictogrames (font:ARC) pels residus generats en empreses nàutiques: