En las tasques de manteniment i reparació d'embarcacions es maneja combustible, realitzant proves de motor o simplement fent travesses (càrrega o descàrrega) del combustible per facilitar els processos que els operaris hagin de realitzar.

La gasolina és la barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en els motors de combustió interna, com ho són els de les embarcacions recreatives. S'obtenen mitjançant la nafta de destil·lació directa, la fracció líquida més lleugera del petroli, exceptuant els gasos.

El combustible utilitzat ha de ser l'adequat per cada motor i ha d'estar lliure, en la mesura de lo possible, de comports que puguin ser nocius per al medi ambient. Exemples d'aquests compostos són el sofre, causant de la pluja àcida, o el plom, neurotòxic i bioacumulable en els organismes vius.

En el cas de produir-se un abocament al mar, el combustible flota en la superfície de l'aigua, degut a la seva menor densitat relativa i es transporta segons el vent i la marea. En el medi marí els combustibles pateixen diferents processos que alteren la seva composició química i la seva estructura física. Les fraccions més volàtils soles alliberar-se cap a l'atmosfera, altres fraccions són oxidades pels rajos solars. Les parts menys volàtils emulsionen i formen una massa viscosa que es dispersa per la superfície marina, poden arribar a afectar a les zones costaneres. A més, la fina pel·lícula que es crea en la superfície de l'aigua aïlla el medi de l'atmosfera, impedint l'intercanvi de gasos i poden generar situacions d'anòxia. Una última fracció pot dipositar-se en el fons marí alterant els organismes que viuen en els sediments.

Les afectacions en els organismes poden ser variades. Sobre la majoria dels organismes, els efectes generats pel contacte amb el combustible són més ràpids i accentuats que en els éssers humans, ja que les seves pells i parets cel·lulars són més primes i les substàncies tòxiques penetren més fàcilment en els seus organismes. Els organismes sèssils (musclos, algues, etc.), poden desaparèixer en cas de ser recoberts, amb aquestes susbtànciques com pel fet que majoritàriament són filtradors. Altres organismes, com els peixos, s'alimenten de plàncton, que és filtrador, i poden patir intoxicacions. Com a últim exemple, si les plomes de les aus marines s'impregnen amb fraccions viscoses del combustible abocat, s'impedeix la seva funció d'aïllant tèrmic, podent morir de fred i altres poden morir per ingerir part de l'hidrocarbur intentant netejar-se.

2. Resum de la problemàtica

- Durant els processos de càrrega i descàrrega de combustible a les embarcacions en un taller nàutic, en cas de no prendre les mesures necessàries, aquest pot abocar-se accidentalment. Si el sòl no està pavimentat, el combustible pot filtrar-se i contaminar les primeres capes del subsòl i inclús arribar a afectar els aqüífers de la zona. En cas d'abocar-se al clavegueram, pot afectar greument al funcionament de l'estació depuradora.

- En cas de que la tasca es realitzi en una zona portuària o en un camp de boies, males pràctiques poden produir l'abocament directe o indirecte (si s'aboca primer a coberta) de combustible al mar.

- En el mar poden causar danys a la flora i la fauna marina, afectant les activitats pesqueres i turístiques..

- En cas de que compostos provinents del combustible s'introdueixin en la cadena alimentària, pot arribar a afectar a les persones, mitjançant la ingestió de peixos i altres organismes.

3. Bones pràctiques

- No abocar combustible al mar.

- Evitar, sempre que sigui possible, treballar directament sobre el medi marí durant la manipulació d'olis i hidrocarburs, per evitar possibles accidents.

- En cas de ser impossible el trasllat de l'embarcació al taller, utilitzar els sistemes necessaris per evitar fugues: cubetes, contenidors, bombes de mà, etc.

- Instal·lar una vàlvula de retenció de carburant en la presa de coberta.

- Tenir coneixement de la quantitat que es pugui carregar en els dipòsits.

- Tapar els albellons de coberta de l'embarcació mentre es carrega el combustible.

- Carregar el combustible lentament per evitar el bombolleig

- Disposar de material d'actuació en cas d'accident: barreres flotants, material absorbent, etc.

- No utilitzar aigua per netejar els abocaments.

- No abocar aigües residuals contaminades amb combustibles al clavegueram, a menys que es disposi d'un sistema de tractament adequat. En cas contrari, tractar les aigües com un residu especial.

- Els residus generats en aquestes tasques han de gestionar-se correctament i dipositar-se en els contenidors adequats: