Les parts metàl·liques de les embarcacions i que romanen en contacte amb l'aigua pateixen un procés denominat corrosió galvànica. Aquestes parts metàl·liques són casc, apèndixs, motors i conduccions metàl·liques i altres parts de l'interior de l'embarcació.

La corrosió es defineix com el deteriori químic o electrolític d'un material metàl·lics per a la reacció amb el medi que el rodeja, degut a la tendència que tenen els material per a tornar al seu estat natural, en forma d'òxids, hidròxids i sals.

La corrossió electroquímica, es dona entre metall en contacte o mitjançant un conductor de corrent. En el cas de les embarcacions nàutiques aquest conductor serà l'aigua de mar, que condueix millor l'electricitat que l'aigua dolça.

Els metalls de la part de l'embarcació que actuen com ànode, on els electrons abandonen el metall, pateixen els efectes de la corrosió. El metall que tingui un potencial més baix, serè el que funcioni com a ànode i el que serà corregut.

Per evitar la corrosió dels metalls utilitzats s'utilitzen els ànodes de sacrifici. Són peces amb un potencial baix, que es destrueixen per corrosió evitant que ho facin altres parts metàl·liques de l'embarcació. Es solen col·locar a la vista en contacte directe amb el metall que s'ha de protegir i han de ser fàcilment substituïbles.

Aquests ànodes són de zinc (utilitzat de forma majoritària), alumini i magnesi, com a base, encara que incorporen manganès, titani i crom, per a millorar les seves característiques electroquímiques. Per raons ambientals, el percentatge de presència d'aquests components està limitat.

Per la seva funció, els ànodes de sacrifici poden ser font de contaminació per la seva descomposició en el medi. Com a conseqüència dels canvis dels ànodes de sacrifici, es produeixen residus: els ànodes desgastats.

2. Resum de la problemàtica

- Els ànodes són elements utilitzats per evitar el desgast per corrosió dels metalls de les embarcacions, essent aquests elements els que pateixen aquesta corrosió. Per aquest procés de corrosió, les substàncies bioacumulables s'incorporen al medi marí, encara que de forma poc concentrada i difusa.

- Els ànodes desgastats han de ser eliminats, i en aquest cas, una mala gestió dels mateixos pot generar problemes de contaminació concentrada.

3. Bones pràctiques

- Comprovar l'estat dels ànodes de sacrifici, substituint-los si estan a menys del 50% de la seva grandària original.

- Gestionar correctament els ànodes desgastats, emmagatzemant-los en el seu contenidor específic i homologat en l'àrea de recollida de residus per entregar-los finalment a un gestor de residus autoritzats.

- Estar pendent de l'aparició de tecnologies més netes (MTDs, millors tècniques disponibles). Un exemple és la substitució dels ànodes de sacrifici per un sistema de protecció catòdica (corrents impreses).

- Els residus generats en aquestes tasques han de gestionar-se correctament i dipositar-se en els contenidors adequats: