En un taller nàutic, com en altres instal·lacions, s'utilitzen productes de neteja per les instal·lacions i pels seus productes, en aquest cas, les embarcacions. El problema de l'abocament de les aigües de neteja no és solament la càrrega contaminant corresponent a la brutícia, sinó que els mateixos productes de neteja poden causar greus problemes en l'entorn, en cas de ser abocats directament al medi ambient, o en el funcionament d'una estació depuradora.

En moltes ocasions s'utilitzen productes basats en l'amoníac que fàcilment superen els límits permesos d'abocament d'amoni al clavegueram.

El producte més utilitzat en la neteja són els detergents. Aquestes substàncies són denominades com tensioactives, perquè alteren la tensió superficial dels líquids, especialment de l'aigua. La seva estructura singular d'ions orgànics especials ajuda a desprendre la brutícia que l'aigua no pot eliminar per sí sola.

Moltes detergents han utilitzat, com agent formador, un additiu de fosfat. Aquest regula el pH bàsic necessari per l'acció del detergent, reacciona amb calci i magnesi perquè no interaccioni amb la seva eficàcia i limiti la seva acció netejadora. A més, els fosfats ajuden a mantenir la grassa i la pols en suspensió per ser eliminades durant la neteja.

No obstant, els problemes comencen quan s'aboca el detergent fosfatat, ja que la majoria de les plantes depuradores de tractament d'aigües no estan dissenyades per eliminar fosfats i, per tant, aquestes es transvasen al medi ambient aquàtic.

Existeixen altres detergents en els quals s'utilitzen uns enzims de caràcter proteínic com additius per millorar el seu rendiment. Aquests són detergents denominats detergents biològics.

Molts detergents s'autodefineixen com a biodegradables. S'ha de tenir en compte que aquesta biodegradabilitat es veu limitada si aquests detergents es troben en l'aigua en excés.

2. Resum de la problemàtica

- Rere les tasques de manteniment o reparació realitzades en els tallers nàutics o en ports esportius, en moltes ocasions es realitzen accions de neteja utilitzant productes de forma inadequada i abocament al clavegueram sense tenir en compte la càrrega contaminant d'aquests.

- Ús de productes basats en amoníac, que poden elevar la concentració d'amoni de les aigües residuals i sobrepassar el límit legal permès.

- En el medi ambient, una elevada concentració de detergents amb fosfats pot generar els següents problemes:

o Toxicitat en l'agricultura: detergents en aigües de reg poden inhibir el creixement de forma important.

o Toxicitat en sistemes aquàtics: aquesta pot ser de major o menor grau segons la sensibilitat de l'espècie respecte als components del detergent, la seva mida (la formació de bombolles pot ser molt perjudicial per organismes petits, que poden quedar-se atrapats) i a altres factors del medi ambient.

o Eutrofització: Un excessiu creixement d'algues o plantes aquàtiques, degut a la gran quantitat de nutrients aportada, cobrint la superfície de l'aigua i impedint el lliure intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni. Al morir, aquests organismes es descomponen consumint l'oxigen present, fins que aquest s'esgota i la descomposició es realitza de forma anaeròbia, resultant productes secundaris com el metà, amoníac, àcid sulfhídric i altres compostos que confereixen a l'aigua una olor desagradable. Els organismes que no estiguin capacitats per viure en ambients anòxics moriran per asfixia.

- En una planta depuradora, una elevada concentració de detergents amb fosfats pot generar els següents problemes:

o Formació d'espumes: causen problemes de procés, ja que afecten a la sedimentació primària, retenint partícules en les bombolles. L'espuma també dificulta la dilució d'oxigen atmosfèric i l'intercanvi de gasos, provocant problemes d'anòxia.

o Els detergents alteren els processos de tractament d'aigües residuals, canviant els nivells de DBO, causant efectes corrosius en les parts mecàniques de les plantes i interferint en el procés de cloració.

- Els denominats detergents biològics, basats en enzims actius, no implica que el seu ús desmesurat no comporti conseqüències. En ecosistemes aquàtics, aquests productes poden causar danys en els éssers vius presents, per acció directa sobre ells o sobre els nutrients que composen la seva dieta.

- El fòsfor és un dels elements vitals necessaris per al creixement de cultius alimentaris. Les fons d'obtenció de fòsfor són limitades i un ús desmesurat de fosfats comporta un malbaratament d'un dels recursos més importants de la natura.

- Las aigües residuals procedents de la neteja amb productes basats en amoníac, poden contenir una notable càrrega contaminant d'amoníac, que fàcilment pot sobrepassar el límit de la normativa ambiental. Tot i ser un nutrient, un excés d'amoni en les aigües residuals pot no ser correctament depurat en l'EDAR i en el medi ambient aquàtic pot afectar als organismes, ja que interfereix en el transport d'oxigen per l'hemoglobina.

3. Bones pràctiques

- Utilitzar detergents ecològics, lliures de fosfats i substàncies tòxiques.

- Evitar l'ús de productes de neteja basats en l'amoníac.

- Utilitzar el mínim detergent necessari.

- Realitzar tasques de neteja en àrees habilitades, tant en els tallers com en els ports, evitant que s'aboquin directament en l'entorn.

- Prendre les mesures necessàries per evitar l'abocament de detergent al mar.

- Mantenir les superfícies de treball netes per evitar que les restes vagin a l'aigua.

- Els residus generats en aquestes tasques s'han de gestionar correctament i dipositar-se en els contenidors adequats: